VIDEO PROCESSOS
CAIXA DE NÚVIA, FUSTA DE NOGUERA, ÈPOCA REINAXEMENT S.XVI
La caixa de núvia o caixa nuvial és un moble contenidor o de guardar, emprat a tota Catalunya, entre els segles XV i XVIII, a l'àmbit domèstic.
La seva funció era contenir l'aixovar que les núvies aportaven al matrimoni.
Eren, juntament amb el cofre, la tipologia de mobiliari contenidor més emprada a Catalunya durant l'època medieval.
S’utilitzaven principalment, les fustes d'àlber i de noguera, aquesta última en peces de qualitat, com són les caixes nuvials.
Música: Sonnerie de Ste. Geneviève du Mont de Paris, Jordi Savall
TOCADOR NEOCLÀSSIC, ESTIL LLUÍS XVI, 2A 1/2 S.XVIII
De fusta masisa de roure, xapat amb fusta de Caoba, bois de rose, xicranda i filet de llimoner, i marqueteria amb fustes de fruiters. L'Estil Lluís XVI sorgeix com a contraposició a l'Estil Lluís XV (Rococó); és una de les primeres manifestacions del neoclassicisme a França, entre el 1760 i el 1789.
L'estil Lluís XVI s'oposa a l'estil Lluís XV; torna al rigor de les formes geomètriques preses de l'arquitectura neoclàssica. Les fustes que s’utilitzen per les estructures: faig, noguera, avet i roure. Per l’exterior: xapes de caoba, xicranda, amarant, bois de rose o bois de violet. Se segueixen posant bronzes i, els acabats, per descomptat, de goma-laca ben brillants.
Música: Suite en trio in C Minor: Nº 1, La Simphonie du Marais- Hugo Reyne
CALAIXERA CARLES IV, DE FUSTA DE NOGUERA, ESTIL NEOCLÀSSIC, 2A 1/2 DEL S. XVIII PRINCIPIS DEL S. XIX
La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802 en motiu del doble casament dels seus fills a Barcelona, revoluciona la ciutat i la fa enriquir en molts aspectes, sobretot en el de les arts majors i menors.
És a dir que també en el mobiliari. Aquesta calaixera és un exemple dels gustos influents del rei que conformariem l’estil amb el seu nom.
Música: Symphony nº 25 in D major, Gaetano Brunetti
TAULA DE LA DITADA, ESTIL ISABEL·LÍ, 1/2 S.XIX
De fusta massissa de noguera. Entra al taller corcada, amb la pota trencada, vernís en mal estat i sobre obert i aixecat.
Acabada amb goma-Laca i cera a “munyeca”.
Música: Ferran Sor, Estudis complets per a guitarra s. XIX.
CADIRA GIRATÒRIA ANGLESA, ESTIL CHESTER DE FUSTA D'ARREL DE CIRERER I CIRERER MASSÍS AMB SEIENT DE CUIR EN CAPITONÉ, S.XIX
Va arribar al taller amb el sistema giratori encallat, una pota i els muntats del respatller desencolats que es movien, xapa aixecada, faltaven petites motllures de la pota central i amb manca de 5 botons del capitoné del seient de cuir brut.
No hi ha acord unànime sobre si l’estil Chester i el seu clàssic capitoné van néixer a finals del segle XVIII o a principis del XIX, el que sí que se sap és que procedeix de la imaginació d'un ebenista londinenc que, seguint les indicacions del Comte de Chesterfield (Philip Dormer Stanhope), va construir un seient on els homes distingits es trobessin còmodes i mantinguessin, una postura alçada.
L'ebenista encarregat va entregar al comte el que es convertiria en el 1r capitoné de la història: un sofà amb el canapè entapissat en la seva totalitat i el respatller esquitxat de botons que semblaven enfonsar-s'hi i que conformen el seu aspecte característic, que ha arribat fins als nostres dies. La tapisseria original era de pell.
Música: Arne Thomas Augustine (1710-1778) - Eight Overtures [Christopher Hogwood]
MIRALL FRANCÈS AMB MARC DE FUSTA TALLADA I DAURAT SOBRE BOL VERMELL, DE MOTLLURA DOBLE, S.XVIII
Arriba al taller amb la part superior esquerra trencada per una antiga ruptura. S’han hagut de netejar coles antigues, fer un esquelet de xapa darrera com a subjecció i reforç, estucatar juntes, daurar i reintegrar.
Els miralls francesos es van originar al s. XVIII, normalment són rectangulars i, es feien servirà per a decorar l'espai entre les finestres d'una habitació.
Aquests miralls tenien una doble funció, ja que per una banda eren un increïble element decoratiu, i de l'altra ajudaven a incrementar la il·luminació de les habitacions, atès que reflectien la llum del sol.
Solen ser de fusta tallada amb ornaments i daurats amb pa d’or.
Música: Louis-Gabriel Guillemain, Flute Quartets, Op. 12
MÁQUINA DE COSIR MARCA SILVIA S.XIX.
La màquina de cosir fa la seva entrada a la història de la tecnologia en el darrer terç del segle XVIII, amb el prototip creat pel britànic Thomas Saint, el 1790.
A finals del s. XIX la màquina ja forma part dels escenaris de treball i domèstics de les societats industrials, entre aquests Catalunya. Miquel Escuder Castella, terrassenc establert a Barcelona, el 1862 fabrica i ven la 1a màquina de cosir espanyola amb el nom “Aurora”
En els seus inicis per a ús domèstic es va concebre com a objecte de luxe, però es va anar fent lloc en les economies més humils, entre les eines de costura de les joves que preparaven l’aixovar per al casament, les mestresses de casa l’adquirien per cosir la roba blanca i la de vestir i, si calia, per treballar-hi per compte propi i o aliè.
Es posa l’exemple dels efectes perniciosos de la màquina de cosir sobre la salut i la moralitat les cosidores. S’afirmava que el moviment continuat de les cames sobre els pedals despertava una excitació sexual de tal magnitud que, fins i tot, les obligava a fer-se banys d’aigua freda per contenir-la.
Música: Fox trot anys XX
CADIRA LLUÍS XIV, ESTIL REGÈNCIA S. XVIII, EN FAIG I REIXETA, AMB TALLA “ROCAILLE”.
LLluís XIV, l’anomenat “el rei Sol”, sentia un gran interès per a les arts fins al punt de fundar l’Acadèmia de pintura i Escultura (1655), l'Acadèmia Francesa de Roma (1666) ) i l'Acadèmia d'Arquitectura (1671).
El seu estil, es divideix en tres etapes: 1r. compresa entre (1643-1661) durant la regència i dominada per la influència italiana, 2a. corresponent a l'esplendor del regnat; i la 3a als darrers anys del s. XVII.
És llavors quan el mobiliari serà el més elegant i elaborat del Barroc.
Aquest estil és conegut per a la combinació de la corba amb elements rectilinis.
A la cort de Versalles, les cadires estaven reservades als senyors i als prínceps, i l’anomenen cadira de “usage”. Els cortesans però, utilitzaven tamborets.
Les fustes més utilitzades eren la noguera, el faig i el roure.
Les bases dels seients s’aniran eixamplant i els respatllers inclinant.
Les potes s’unien amb xambranes o travessers en forma de X o H. Principalment es decoraven amb talles de “rocaille” (fulles d’acant), també les dauraven.
Van posar de moda els seients de reixeta que ja venien de l’Era Antiga, a la tomba d’en Tutankamon ja s’hi van trobar mobles amb reixeta!
Aquesta cadira arriba al taller amb la pota dreta del darrera trencada per la base i les juntes dels encaixos que es movien.
La raó és el fort atac de xilofags que la va debilitar i la humitat que va absorbir de l’ambient.
Procés de restauració:
S’ha dut a desinfectar, s’ha fet una primera neteja amb decapant neutre, s’ha desmuntat, ha estat llavors quan s’ha evidenciat el per què es movia (l’encaix estava completament menjat pels corcs i la humitat). Després s’ha sanejat la fusta que estava malmesa per a poder encolar-ne una de nova; s’ha fet una pota nova amb fusta de faig copiant-la simètricament de l’altre. S’han fet un parell de cues d’oreneta per a juntar la pota nova al respatller i que tingués prou restitència. S’han refet les clavilles còniques extretes al desmuntar la cadira.
S’ha encolat i col·locat les cues d’oreneta i les clavilles.
S’ha encolat el travesser de les potes trencat.
S’ha envellit la pota nova reintegrant-la a la resta. Envernissat amb gomalaca, estucat amb estuc a cera, i acabat amb cera a “munyeca”.
Després s’ha restaurat el forat de la reixeta reintegrar-lo a la resta del respatller.
També s’ha netejat i encerat el protector de cuir del seient.
Música: Marche pour la cérémonie des Turcs. Le concert des Nations. Jean-Baptiste Lully
BOTIQUÍ FARMACIOLA VINTAGE DE FUSTA DE PI MASSÍS, S. XIX.”
El botiquí va tenir els seus orígens a l'Antic Egipte i després va passar també als grecs i romans. La seva única funció era facilitar el transport d'instruments mèdics i es deia: «la caixa del xerrac», ja que hi incloïa un gran xerrac per tallar ossos, la seva versió moderna no es va desenvolupar fins a 1828 quan el metge alemany Wilhelm Wienerschnitzel es va associar amb l’enginyer industrial rus Dimitri IvanovichVotikyn per produir-los en massa. Però el rus el va trair apropiant-se de la patent i imposant-li el seu cognom a la invenció.
Després de 3 anys de recerca i experimentació, Votikyn va desenvolupar el primer model que es podia carregar a l'esquena. Contenia: medicines en ampolles i ampolletes de butxaca i una llitera desmuntable amb una manta. Es van fer farmacioles portàtils i per fixar a la paret per atendre els primers auxilis en cas de necessitat. Amb el pas del temps i la miniaturització dels components, la farmaciola ha inclòs nous elements i s'ha fet més petit i fàcil d’utilitzar.
Música: Aquellos ojos verdes. Antonio Machin
TAULETA DE NIT ESTIL NOUCENTISTA DE FUSTA MASSISSA DE CIRERER, S.XX.
Arriba al taller amb atac de xilofags, el vernís malmès, amb la porta amb “pedaços”de fusta de pi clavats amb claus, la xapa del quarteró desencolada, laterals del calaix desencolats i trencats, porta mal encolada sense escaire,i manca d’una frontissa substituïda per claus.
S’ha hagut de desinfectar, desmuntar la porta, substituir els pedaços de pi per peces de cirerer, aixecar xapa i encolar-ho tot de nou.
Desmuntar el calaix, refer l’interior de nou, decapar el vernís malmès, tenyir, envernissar amb goma-Laca, estucar els forats del corc i els defectes de la fusta amb estuc al guix i, acabat amb cera a “munyeca” i netejat els tiradors de bronze.
Ha quedat molt maca! També un PETIT ESCLOP fet per la propietària quan tenia 9 anys.
CALAIXERA NEOCLÀSSICA, ESTIL LLUÍS XVI, 2ª ½ S. XVIII.
De fusta massissa de roure, xapat amb fusta de bois de rose, xicranda i filet de llimoner, marqueteria amb fustes de fruiters i bronzes daurats.
Arriba al taller amb xapa aixecada, trossos de xapa que falten, vernís oxidat i malmès, clau torta i bronzes bruts.
PROCÉS DE RESTAURACIÓ:
S’han desmuntat els bronzes, netejat coles antigues de les xapes aixecades, encolat de nou, refet peces de xapa que mancaven amb fusta de xapa de bois de rose; S’ha netejat 1r mecànicament en sec amb ganivetes, 2n amb fregall d’alumini fi i alcohol per a mantenir la pàtina de la fusta. S’han reintegrat les peces noves, amb anilines a l’aigua. Envernissat amb goma-laca “a la francesa” acabat efecte mirall. S’han netejat els bronzes, s’han muntat de nou i adreçat la clau.
Música: Antoine Dauvergne (1713-1797) - Concerts de simphonies (Concerto Köln).
CAIXA DE MARINER DE FUSTA MASSISSA D’ARBRE DE RIBERA, POLICROMADA AMB PINTURA A OLI. CATALUNYA, S. XVIII.
Les caixes de mariner, eren mobles usats per transportar les propietats pels viatges per mar. Portaven pany i clau. A més de l’ús pràctic, també s’incorporaven escenes policromades simbòliques per al propietari. Després de la guerra de Successió, la duresa que va patir Catalunya, (2a 1/2 del s. XVIII) va fer que es veiés el mercat americà com un bon negoci i molts catalans varen posar rumb de la Mediterrània cap a l’Atlàntic. Aquests fets s’anomenaren la «Carrera a Amèrica»….
https://museuart.cat/wp-content/uploads/2022/10/12m_12o_oct_01.pdf
ESTAT DEL MOBLE:
Sembla que va patir un robatori doncs falta pany i clau i el calaixet típic de l’interior.
Hi ha mostres d’una antiga restauració on van substituir amb fusta nova la part del davant on hi era el pany, i van reomplir la part on anava la tanca a la tapa.
Deuria estar ben deteriorada doncs van repintar sobre la policromia exterior.
Arriba al taller amb atac de xilòfags, frontisses dèbils i esquerdades; encaixos oberts, manca una de les nanses laterals; les potes es belluguen; la solapa de la tapa trencada. La policromia molt bruta.
PROCÉS DE RESTAURACIÓ:
S’ha desinfectat, desmuntat frontisses; S’ha netejat interior i exterior. S’han fixat les potes i llistons embellidors. S’ha fet la nansa nova amb fusta de pi i s’ha reintegrat . S’han estucat forats de corc i defectes de la fusta. S’ha netejat amb molta cura la policromia tant interior de la tapa, com laterals i frontal, i, s’han trobat sorpreses!
S’han reintegrat les faltes de color, s’ha fet amb temperes per a respectar la policromia original (feta a l’oli) i així no manipular-la.
S’han recuperat els dibuixos observant les traces antigues dels pincells i els colors originals amb lupa. S’ha protegit amb Dammar mate i acabat a cera.
S’han restaurat frontisses i claus autèntics.
I s’ha muntat de nou.
Música: Anselm Viola. Concert per a baixò obligat (1. Andante-Allegro). Oequestra Barroca Catalana
COSIDOR CATALÀ ESTIL ISABEL·LÍ, DE FUSTA DE CAOBA I CALAIXOS DE XICRANDA AMB MARQUETERIA DE LLIMONER, 2ª ½ S. XIX.
Arriba al taller amb el vernís malmès, els calaixos mig desmuntats que es belluguen i amb les seves guies desgastades, amb la fusta de pi de la base oberta que esquerda la xapa de Caoba, a llocs ha saltat a d’altres està aixecada, una de les 3 potes es belluga, i les motllures del sobre estan soltes.
S’ha hagut de desmuntar motllures, la pota i un dels calaixos, netejar coles malmeses, encolar-ho de nou, reintegrar la fusta base amb fusta de pi massis, encolar xapa de caoba aixecada, refer trossos que mancaven, refer guies dels calaixos, retirar vernís malmès, estucar juntes i defectes de la fusta i envernissar de nou amb gomalaca a “la francesa”. S’hi ha col·locat un vidre tallat a mida per a protegir el sobre.
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya. Correlatiu amb el d’altres països (com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos), l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma (boix sobre caoba) i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbes el·líptiques, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes o bé de to fosc de xicranda, de caoba, amb marqueteries metàl·liques o de llimoner, decoracions amb cadeneta, envernissats a “la francesa” o de negre absolut.
%2C%20amb%20mirall%2C%20estil%20Romanticisme%2C%20de%20fusta%20de%20Caoba%20amb%20marque.png)
1ª CALAIXERA (DE LA PARELLA), I MIRALL, DE FUSTA DE CAOBA AMB MARQUETERIA DE ZINC, ESTIL ROMANTICISME, S. XIX
ESTAT DEL MOBLE:
• Envernissat sintètic (“tapa-poros”) brut i ratllat
• Fusta Caoba d’ambdós laterals a l’alçada de la guia del 3r calaix una mica esquerdada .
• Guies de calaixos desgastades .
• Manca boca-clau de zinc del 2n calaix i fusta de la base
• Manquen trossos de xapa per tota la calaixera, especialment al voltant del boca-clau del 2n calaix i a l’últim
• Manca el pany del 2n calaix . Manca la clau de la calaixera
• Marbre marcat i brut
PROCÉS DE RESTAURACIÓ: S’ha retirat el vernís “tapa-poros” de tota la calaixera. S’ha refet la base trencada del boca-clau del 2n calaix que mancava, i el seu corresponent boca-clau de zinc nou.
S’han reintegrat amb xapa de Caoba totes les mancances. S’han arreglat i dissimulat les esquerdes de la Caoba d’ambdós laterals.
S’han refet trossets de la cadeneta de zinc que faltaven.
S’han repassat i fet guies noves tant les de l’interior de la calaixera com les dels calaixos que ho necessitaven.
S’ha fet el pany nou que faltava i un parell de claus noves. I s’han refet tots els passants de fusta trencades per les llenguetes de cada pany.
S’ha netejat i polit el marbre, 1r amb la polidora (les marques eren massa profundes) i després manualment amb pedra pomes en pols i aigua fins a deixar-lo fi, i acabat a cera.
I s’ha envernissat amb goma-laca a “la francesa”, efecte mirall
Música: Dança macabra, Camille Saint-Saëns 1875
CADIRA DE FAIG ESTIL FISCHER & SÖHNE (REF. 973), S. XIX
Arriba al taller per canviar la reixeta trencada del seient i per a repassar el vernís brut i ratllat. Es troben abundants forats de corc en alguna pota i al seient.
S’ha aplicat tractament de desinfecció preventiu, canviat la reixeta, netejat el vernís superficilament, estucat forats del corc, envellit la reixeta, i acabat amb vernís de cera.
D.G. Fischel & Söhne. Els germans Gustav i Alexander Fischel van uns ser empresaris que van competir amb Thonet. Van fundar D. G. Fischel Söhne el 1870 en un petit poble txec, doncs tenien gran quantitat de boscos de faigs que l’envoltaven, fusta ideal per doblegar i fer mobles d’aquest tipus. Posteriorment, van construir una serradora als Carpats romanesos i van importar el faig des d’allà. Els germans Fischel produïen taules, bancs, penjadors, bressols, llits, balancí, etc. A finals del segle XIX, l’empresa comptava amb 650 empleats i produïa gairebé 1400 mobles al dia.
El 1916, va haver de parar la seva producció per dedicar-se a les caixes de munició, però després de la 1a Guerra Mundial va continuar el seu èxit anterior. Durant la 2a Guerra Mundial la fàbrica va passar a formar part de Gebrüder Thonet. Després de la caiguda del comunisme a Txecoslovàquia, el 1989, el negoci va ser privatitzat i comprat per una empresa nord-americana que es va declarar en fallida el 2005.
MOBLE “D’ENTRE DEUX À RIDEAU”, ESTIL LLUÍS XV-TRANSICIÓ, S. XX.
(Moble D’entre Dos amb portes correderes)
Xapat amb fusta de bois de rose i potes de Caoba massissa.
Té dues portes correderes al davant, un tirador amb escriptori de cuir, i un faristol desmuntable a la part superior.
Arriba al Taller brut, amb el vernís malmès i mancances de xapa.
S’han desmuntat els bronzes. S’ha netejat tot el vernís fent una “sepiatura”, mantenint la pàtina de la fusta i el vernís.
S’han refet amb xapa de bois de rose les peces que mancaven, s’han reintegrat i finalment. s’han netejat els bronzes.
S’ha envernissat amb gomalaca “a la francesa”, i s’han muntat els bronzes.
2ª CALAIXERA (DE LA PARELLA), I MIRALL, DE FUSTA DE CAOBA AMB MARQUETERIA DE ZINC, ESTIL ROMANTICISME, S. XIX
ESTAT DEL MOBLE:
• Envernissat sintètic (“tapa-poros”) brut i ratllat
• Fusta Caoba d’ambdós laterals a l’alçada de les guies una mica esquerdats degut a l’obertura dels taulons base
• Fons dels calaixos oberts
• Manca boca-clau de zinc del 3r calaix i fusta de la base
• Manquen trossos de xapa al voltant del boca-clau del 3r calaix, al 1r i a l’últim
• El 4t pany tenia la molla trencada
• Marbre marcat i brut
PROCÉS DE RESTAURACIÓ:
S’ha retirat el vernís “tapa-poros” de tota la calaixera. S’han arreglat i dissimulat les esquerdes de xapa de Caoba d’ambdós laterals.
S’ha refet la base trencada del boca-clau del 3r calaix que mancava, i el seu corresponent boca-clau de zinc nou.
S’han reintegrat amb xapa de Caoba totes les mancances.
S’han posat dos faixes de fusta de pi massís a cada costat a l’alçada de les esquerdes laterals. S’han reintegrat amb pi massís les obertures dels fons dels 5 calaixos.
S’ha arreglat la molla trencada del 4t pany i s’ha fet una clau nova de més.
S’ha netejat i polit el marbre, 1r amb la polidora (les marques eren massa profundes) i després manualment amb pedra pomes en pols i aigua fins a deixar-lo fi, i acabat a cera.
I s’ha envernissat amb goma-laca a “la francesa”, efecte mirall.
Música: Dansa macabra, Camille Saint-Saëns 1875
9 PETITES CAPSES DE MARQUETERIA.
Aquestes capses tenen una història molt bonica.
S’han fet amb unes peces de marqueteria que tenia una clienta guardades en un calaix, herència del seu padrí, un reputat decorador de la burgesia catalana dels anys 60/70.
Són restes d’un encàrrec que li va fer un client, una copia d’un petit barguenyo que ja tenia per a fer la parella, i altres motius.
S’ha pensat, triat i remenat i finalment han sortit 9 capses, s’ha aprofitat tot.
Combinades amb diferents fustes a modo de marc, cirerer, noguera i Caoba, s’han desmuntat, s’han xapat les tapes amb les coirresponents marqueteries encolant-les amb cola calenta.
S’han tenyit les parts exteriors igualant-les al color de cad’una.
S’han estucat les juntes de les marqueteries.
S’han envernissat amb gomalaca a tampó i acabat amb cera (per aconseguir un acabat satinat)
I finalmente, s’han folrat els interiors amb paper de tela,i muntat de nou.
CAPSA DE COSIR, MASSISSA DE NOGUERA. 1ª 1/2 s. XX.
Aquesta capsa té una història molt bonica.
La va fer el pare del client per a la seva promesa des de la presó Model de Barcelona on el van tancar durant la Guerra Civil (1936-39) i va aprendre a treballar la fusta tot i que després no s’hi va dedicar mai.
Arriba al taller amb un atac de xilofags considerable, un dels calaixets amb el fons desencolat, les frontisses inestables i el vernís molt brut i malmès.
Se li ha fet un tractament anti corc curatiu i preventiu a Tratamientos Garbi S. L.
S’han desmuntat les frontisses dels calaixets, encolat xapa de noguera als fons dels calaixets per a reforçar-los i encolat de nou a l’estructura el que estava desencolat.
S’ha netejat amb bisturí en sec i repassat amb alcohol isotròpic i respatllet.
Tenyit, envernissat amb gomalaca. Estucat els forats de corc i els defectes de la fusta amb estuc a cera.
Adressat i netejat les frontisses de llautó.
S’ha acabat amb cera i muntat de nou.
Música: Le Festin, Camille
CADIRA CASTELLANA DE FUSTA DE NOGUERA MASSISSA I CUIR, PRINCIPIS s.XX.
Arriba al taller desllorigada, bruta, amb fongs, i amb el respatller i seient de cuir podrits.
S’ha desmuntat el cuir.
S’ha netejat i decapat la fusta.
S’han encolat els encaixos que es movien i reforçat amb perns alguns que estaven trencats.
S’ha tenyit, estucat amb estucs al guix i a la cera.
S’ha envernissat amb gomalaca i acabat a cera.
S’han fet unes plantilles del seient i del respatller amb paper de diari.
S’ha tallat el cuir amb la forma corresponent.
S’ha adobat la pell, poder-la treballar millor i perque quedi més dura un cop seca.
S’han folrat amb plàstic el respatllers i el seient per poder-hi adaptar el cuir “mullat”, s’ha deixat assecar i desmuntat per a retirar el plàstic.
S’ha reforçat el seient amb cingles.
S’ha fixat el cuir amb claus de tapiceria i rematat amb tatxes.
Música: Azam Ali, Loga R.
Torkian. Kteer Tayebb
.png)
CALAIXERA NEOCLÀSSICA, ESTIL LLUÍS XVI, 2a 1/2 s. XVIII.
De fusta massissa de roure, xapat amb fusta de Caoba, bois de rose, xicranda i filet de llimoner, marqueteria amb fustes de fruiters.
ESTAT DEL MOBLE:
Arriba al taller amb senyals de restauracions anteriors malmeses, xapa aixecada, trossos de xapa que falten, havia estat envernissada amb una ma de gomalaca i amb “tapaporos” a dojo. Tenia els sota-plafons dels calaixos amb marques pel desgast de les guies tan externes, dels calaixos, com les internes, de la calaixera.
PROCÉS DE RESTAURACIÓ:
S’han desmuntat els bronzes, netejat coles antigues de les xapes aixecades, encolat de nou, refet peces de xapa que mancaven amb fusta de bois de rose, xicranda, llimoner i Caoba; S’han refet les guies externes i internes amb fusta de roure.
S’ha eliminat mecànicament el vernís de tapaporos , s’ha netejat amb fregall d’alumini fi i alcohol per a mantenir la patina de la fusta.
S’han reintegrat les guies noves i les peces de xapa noves, amb anilines a l’aigua i a l’alcohol. Envernissat amb goma-laca “a la francesa” acabat efecte mirall, deixant reposar un parell de setmanes… tornant-hi… molta paciència…
S’han netejat els bronzes, s’han muntat de nou.
Música: Trio nº3 op. 2: I Allegro moderato. Julien-Amable Mathieu, 1756
BALANCÍ ESTIL THONET DE FUSTA DE FAIG CORBADA, MODEL 825, FINALS s. XIX PRINCIPIS s. XX.
Arriba al taller desquajeringada, trencada, el vernís podrit, amb la reixeta trencada, amb forats esberlats per la meitat i amb els cargols oxidats i algun trencat.
Ha estat tot un repte però ha valgut la pena!
El balancí torna a lluir i ser útil!
Michael Thonet (Boppard, Alemanya, 2 de juliol de 1796 – Viena, Imperi Austrohongarès, 3 de març de 1871) fou un constructor de mobles i industrial, pioner del disseny modern de mobles i creador de la tècnica del corbat de la fusta que experimentà des de 1830.
A la fira de Coblença del 1841, es trobà amb el príncep Klemens Wenzel von Metternich, que es reconegué entusiasta dels seus mobles i l’invità a la cort vienesa, l’any següent, vengué el seu establiment i es traslladà a Viena on treballà en la decoració interior del Palau Liechtenstein. Obtingué una primera patent el 1841 per al doblat en calent de la fusta.
El 1849 fundà l’empresa Gebrüder Thonet prop de Viena. La fira internacional de Londres de 1851 li concedí la medalla de bronze per la seva cadira Viena, que li suposà el seu llançament internacional. A la següent Fira internacional a París de 1855, se li concedí la medalla de plata. El 1856 obrí una nova factoria a Koryčany, Moràvia.
El 1860 dissenyà el seu primer balancí, el qual es considera la seva obra mestra i que és el precursor dels actuals balancins de tot el món. Avui en dia se’n segueix fabricant.
Música: Gustav Mahler: Symphony No. 5 in C-Sharp Minor: IV. Adagietto. (1901/1902)
Sehr langsam · Berliner Philharmoniker · Herbert von Karajan
MONOGRÀFIC MARQUETERIA
Curset per Adults
Objectius:
Endinsar-se en el món de la Marqueteria. L’alumne farà un motiu de marqueteria per acabar encolant-la a una capsa.
En aquest procés, aprendrà diferents tècniques (Serra de vogir, ombrejat, xapat, encolat amb cola calenta, estucat, envernissat a goma-Laca a “la francesa”), eines i productes, a més d’una mica d’història.
Música: In the garden, Van Morrison (1986)
ANTIC BANC DE FUSTA MASSISSA D’OLM, s. XIX.
Arriba al taller brut, corcat i amb les potes malmeses.
S’ha hagut de desinfectar (@tratamientosgarbi)
De refer potes. Consolidar la fusta de tot el banc amb paraloid a xeringa. Fixar amb perns de fusta juntes debilitades pel corc i tornar a posa-hi els claus autèntics. Decapar. Reintegrar amb estuc de serradures i amb estuc al guix les parts més deteriorades, s’han deixat a la vista alguns forats i galeries a gust dels propietaris. Envernissat amb gomalaca i acabat a cera.
Música: Nxnja Beats, Sensei (2023)
RELLOTGE DE CAIXA ALTA, CATALUNYA, S. XVIII
DESCRIPCIÓ:
-Caixa de fusta de pi pintada imitació fusta, policromada amb motius florals i medalló a la part inferior amb un gravat colorat amb escena musical.
-Rellotge de Morez, Francès, finals Segle XVIII.
Escapament de retrocés amb suspensió de xemeneia.
Esfera de porcellana amb números romans i agulles de ferro i llautó.
Soneria de 4 campanes, de repetició d’hores. 2 pesos i pèndol en forma de lira, amb llentia de llautó. @espaideltellotge
HISTÒRIA:
Aquest rellotge prové de la masia Ca n’Oliver a Castellar del Vallès, s. XV.
Casa pairal de la família Oliver de l’escriptor Pere Quart (Joan Oliver).
ESTAT DEL MOBLE:
Antic atac de corc.
Vernís socarrimat per l’escalfor i el fum del “foc a terra” (llar de foc típica de les masies catalanes).
Va caure a terra, es van desllorigar totes les juntes i les motllures, es van trencar les dues portes i els vidres, una d’elles la va rosegar el gos.
El marc de llautó de l’esfera es va abonyegar, l’agulla minutera es va torçar, la llentia del pèndol es obrir perdent boletes de plom. I l’eix també es va torçar.
PROCÉS DE RESTAURACIÓ:
Desmuntatge de totes les parts del rellotge.
Consolidació de la fusta malmesa pel corc.
Eliminació mecànicament amb ganiveta del vernís socarrimat de sobre la pintura d’imitació fusta.
Neteja de la policromia i el gravat amb productes especials.
Estucat al guix de forats i galeries dels corcs i, esquerdes i cops.
Reintegració de les faltes de la base de la pintura i la policromia.
Repintat de tot el rellotge.
Fet frontisses noves trencades.
Remuntat de tota la caixa, retocat i envernissat.
Desmuntatge de la maquinària.
Redreçat de l’agulla minutera i l’eix del pèndol. Tancat de la llentia del pèndol oberta.
Neteja de l’esfera, el marc, la maquinària, les agulles i el pèndol.
Proveïment dels vidres i col·locació.
Muntatge del rellotge per complet, col·locació la maquinària i fer-la sonar!
Música: Symphonie n°101 “L’Horologe” Hydn (1973-1794)