top of page
CADIRES
Cadira estil Directori, fusta de noguera (conjunt de 4 u.), s. XVIII.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Arriba al taller amb pota dreta trencada.
S’ha desmuntat, refet pota amb noguera massissa antiga, muntat de nou, netejat vernís antic, reintegrat, estucat forats corc i defectes i envernissat amb gomalaca “a la francesa”.
El Directori és un estil francés curtet que transcorre entre l’última dècada del s. XVIII i la 1a del s. XIX.
Després de l'estil Lluís XVI, aquest estil copia literalment models antics trobats a Pompeia i Herculà i es considera de transició amb l’Imperi més sencill i auster.
Les fustes més utilitzades són la caoba, la de llimoner i la noguera.
Els motius decoratius més repetits són vasos antics, fletxes, lleons alats, palmells,cignes, lires, líctors romans, dracs, sirenes…
Arriba al taller amb pota dreta trencada.
S’ha desmuntat, refet pota amb noguera massissa antiga, muntat de nou, netejat vernís antic, reintegrat, estucat forats corc i defectes i envernissat amb gomalaca “a la francesa”.
El Directori és un estil francés curtet que transcorre entre l’última dècada del s. XVIII i la 1a del s. XIX.
Després de l'estil Lluís XVI, aquest estil copia literalment models antics trobats a Pompeia i Herculà i es considera de transició amb l’Imperi més sencill i auster.
Les fustes més utilitzades són la caoba, la de llimoner i la noguera.
Els motius decoratius més repetits són vasos antics, fletxes, lleons alats, palmells,cignes, lires, líctors romans, dracs, sirenes…
Sillonet isabelí s. XIX.
GEMMA GUARCH Restauració
Trio de butaques de fusta de faig massissa, anys ‘50, estil Decó, s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Sillonet, de fusta de noguer, principi s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració
Parella de cadires “Cesca”, s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Arriben al taller amb la reixeta trencada i vernís malmés totes dues. S’ha eliminat el vernís, envernissar de nou i posat reixeta nova.
És un icone del disseny del segle XX i un dels símbols de la Bauhaus.
El seu disseny se li assigna a Marcel Breuer, arquitecte i dissenyador hongarès dels més influents de l'escola de la Bauhaus. La va dissenyar com a “B32” el 1928, fent un pas més en el disseny de cadires perquè, la cadira Cesca (encara que encara no es deia així), es recolzava sols sobre dues potes. Tot un avenç al món del disseny. Sis anys abans, havia fet els seus primers passos amb les estructures tubulars, el 1925, creà la cadira Wassily, una butaca també amb estructura d'acer.
D'altra banda, l'holandès Mart Stam va presentar un disseny igual a Alemanya el 1927. I aquí comença la controvèrsia, i tots dos dissenyadors (Breuer i Stam) van anar a judici.
Tot i que Stam el va guanyar, qui va passar a la història com a dissenyador és l'hongarès de l'escola Bauhaus.
Als anys 50, Breuer va assignar els drets de la B32 a Dino Gavina, a Foligno (Itàlia). Va ser llavors quan se la va batejar com a cadira Cesca, en honor a la filla de Breuer, que es deia Francesca. Encara avui dia se segueixen produint pel seu disseny contemporani.
Arriben al taller amb la reixeta trencada i vernís malmés totes dues. S’ha eliminat el vernís, envernissar de nou i posat reixeta nova.
És un icone del disseny del segle XX i un dels símbols de la Bauhaus.
El seu disseny se li assigna a Marcel Breuer, arquitecte i dissenyador hongarès dels més influents de l'escola de la Bauhaus. La va dissenyar com a “B32” el 1928, fent un pas més en el disseny de cadires perquè, la cadira Cesca (encara que encara no es deia així), es recolzava sols sobre dues potes. Tot un avenç al món del disseny. Sis anys abans, havia fet els seus primers passos amb les estructures tubulars, el 1925, creà la cadira Wassily, una butaca també amb estructura d'acer.
D'altra banda, l'holandès Mart Stam va presentar un disseny igual a Alemanya el 1927. I aquí comença la controvèrsia, i tots dos dissenyadors (Breuer i Stam) van anar a judici.
Tot i que Stam el va guanyar, qui va passar a la història com a dissenyador és l'hongarès de l'escola Bauhaus.
Als anys 50, Breuer va assignar els drets de la B32 a Dino Gavina, a Foligno (Itàlia). Va ser llavors quan se la va batejar com a cadira Cesca, en honor a la filla de Breuer, que es deia Francesca. Encara avui dia se segueixen produint pel seu disseny contemporani.
Parella de cadires Modernistes de fusta d’olivera amb cenefa de marqueteria, s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Sillonet de fusta massissa d'olivera, s. XX anys '30.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Parella de butaques de fusta de noguera massissa, anys 50, s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Conjunt de cadires massisses de faig, s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració
Parell de gandules mallorquines de fusta de faig, amb recolzabraços, amb doble posició (assegut o estirat), S. XX.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Arriben al taller amb els recolzabraços i un travesser trencats i mal fixats. I amb tela blaumarí descolorida i fixada amb tatxes.
Es van desmuntar, refer totes les peces trencades amb faig massís, i es van fer 4 peces noves (2 travessers i 2 cànules extraibles) per adaptar la nova tela i fer-la desmuntable. S’han muntat de nou, reintegrar el color i envernissat amb vernís exterior.
Diuen que les gandules van neixer a les cobertes dels vaixells a principis del 1900, i amb el temps varen passar dels vaixells a les zones de bany. Però no es llogaven, cadascú duia la seva. Originalment la tela estava fixada amb tatxes (impedien canviar o rentar la tela).
Aquesta tela se la coneix arreu del món com ikat. Es començaren a veure per Europa fa uns 600 anys, quan Marco Polo les va dur de la ruta de la seda. Ara, els tres únics tallers de teles de llengües que hi ha a Europa són a Mallorca.
Arriben al taller amb els recolzabraços i un travesser trencats i mal fixats. I amb tela blaumarí descolorida i fixada amb tatxes.
Es van desmuntar, refer totes les peces trencades amb faig massís, i es van fer 4 peces noves (2 travessers i 2 cànules extraibles) per adaptar la nova tela i fer-la desmuntable. S’han muntat de nou, reintegrar el color i envernissat amb vernís exterior.
Diuen que les gandules van neixer a les cobertes dels vaixells a principis del 1900, i amb el temps varen passar dels vaixells a les zones de bany. Però no es llogaven, cadascú duia la seva. Originalment la tela estava fixada amb tatxes (impedien canviar o rentar la tela).
Aquesta tela se la coneix arreu del món com ikat. Es començaren a veure per Europa fa uns 600 anys, quan Marco Polo les va dur de la ruta de la seda. Ara, els tres únics tallers de teles de llengües que hi ha a Europa són a Mallorca.
Parella de butaques de fusta de faig de 1/2 s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Descalçadora de 1/2 s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Cadira massissa de noguera, estil Imperi, s. XIX.
GEMMA GUARCH Restauració
Cadira massissa de noguera, estil Regència, principis s. XIX.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Cadira isabelina massissa de Caoba s. XIX.
GEMMA GUARCH Restauració
Arriba al taller amb el respatller trencat per les juntes. Trencadissa típica d’aquestes cadires. Restaurada amb reforços de Caoba macissa. Antigament es restaura en amb reforços de ferro subjectats amb cargols material que s’oxida amb la humitat pròpia de la fusta i que acaba fent-la malbé i movent-se amb el temps.
Aquets estil decoratiu es dona durant el regnat d’Isabel II d’Espanya (1833-1868).
De l’estil isabelí són típics secreters, calaixeres de la ditada o amb marqueteria i consoles amb mirall, amb marqueteria de boix sobre caoba i, alhora, els coneguts cadiratges de sala, de corba contra corba (d’on prové aquesta cadira), i els mobles auxiliars, decorats amb nacre, fusta de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut.
Arriba al taller amb el respatller trencat per les juntes. Trencadissa típica d’aquestes cadires. Restaurada amb reforços de Caoba macissa. Antigament es restaura en amb reforços de ferro subjectats amb cargols material que s’oxida amb la humitat pròpia de la fusta i que acaba fent-la malbé i movent-se amb el temps.
Aquets estil decoratiu es dona durant el regnat d’Isabel II d’Espanya (1833-1868).
De l’estil isabelí són típics secreters, calaixeres de la ditada o amb marqueteria i consoles amb mirall, amb marqueteria de boix sobre caoba i, alhora, els coneguts cadiratges de sala, de corba contra corba (d’on prové aquesta cadira), i els mobles auxiliars, decorats amb nacre, fusta de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut.
Cadira estil Reina Ana final s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Cadira de piano Modernista de fusta faig, s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Cadira de fusta de Caoba, Neoclàssica, finals s. XVIII.
GEMMA GUARCH Restauració
Cadira de nen de fusta de pollancre, s. XX.
CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Cadira de Caoba estil Regency anglés, principis s. XIX.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
La cadira arriba al taller amb moviment a les potes del costat dret, amb forats d’antic atac de xilofags i amb la manca del rosetó decoratiu de bronze central del respatller.
S’ha hagut de desmuntar amb cura de no trencar el seient de reixeta, netejar coles malmeses, encolar de nou, netejar superficialment el vernís, estucar amb cera, buscar, reposar i envellir el rosetó de bronze del respatller, i envernissat amb gomalaca “a la francesa”.
L'estil regència (1800-1830) és molt rellevant en la història del moble anglès ja que va suposar un canvi en la manera de dissenyar-los. Té aquest nom perquè Jorge IV era llavors el príncep regent (1811-1820).
S’inspira en els estils de l’època clàssica de Roma, Grècia i Egipte. L'intent de crear còpies exactes dels mobles i ornaments és el punt de partida per als dissenyadors d'aquest període.
La cadira arriba al taller amb moviment a les potes del costat dret, amb forats d’antic atac de xilofags i amb la manca del rosetó decoratiu de bronze central del respatller.
S’ha hagut de desmuntar amb cura de no trencar el seient de reixeta, netejar coles malmeses, encolar de nou, netejar superficialment el vernís, estucar amb cera, buscar, reposar i envellir el rosetó de bronze del respatller, i envernissat amb gomalaca “a la francesa”.
L'estil regència (1800-1830) és molt rellevant en la història del moble anglès ja que va suposar un canvi en la manera de dissenyar-los. Té aquest nom perquè Jorge IV era llavors el príncep regent (1811-1820).
S’inspira en els estils de l’època clàssica de Roma, Grècia i Egipte. L'intent de crear còpies exactes dels mobles i ornaments és el punt de partida per als dissenyadors d'aquest període.
Cadira amb braços de fusta massissa de caoba, amb seient de cuir, estil Hepplewhite, s. XV
GEMMA GUARCH Restauració
Butaca de pell estil anglès, s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Balancí danés de fusta de faig, 1/2 s. XX (anys 60).
GEMMA GUARCH Restauració i CLASSES de RESTAURACIÓ de MOBLES ANTICS
Dissenyat per Holger Georg Jensen per a Kubus Mobler del 1960 al 1969, estil escandinau modern (Dinamarca), Model-100.
Restaurat per una alumne.
Arriba al taller pintat de verd, amb tapiceria desgastada i amb moviment per les juntes desencolades.
S’han desmuntat les 5 peces (2 laterals, respatller, seient i travesser) del balancí, desmuntat les juntes de cada peça que es movien, netejat coles malmeses de cada junta, decapat per a recuperar el faig natural, polit a mà amb paper de vidre, tornat encolar de nou cada peça, envernissat amb vernís incolor satinat a l’aigua i acabat a cera; destapissat i tapissat de nou; i tornat a muntar el balancí.
Dissenyat per Holger Georg Jensen per a Kubus Mobler del 1960 al 1969, estil escandinau modern (Dinamarca), Model-100.
Restaurat per una alumne.
Arriba al taller pintat de verd, amb tapiceria desgastada i amb moviment per les juntes desencolades.
S’han desmuntat les 5 peces (2 laterals, respatller, seient i travesser) del balancí, desmuntat les juntes de cada peça que es movien, netejat coles malmeses de cada junta, decapat per a recuperar el faig natural, polit a mà amb paper de vidre, tornat encolar de nou cada peça, envernissat amb vernís incolor satinat a l’aigua i acabat a cera; destapissat i tapissat de nou; i tornat a muntar el balancí.
Butaca estil Lluís XV, de fusta massissa de faig, anys 40, s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració
Cadira estil anglès s. XX.
GEMMA GUARCH Restauració
bottom of page